Espai esfera
Martí Ribas (Castellbisbal 1955) exposa fotografies que denominaré expandides en el mateix sentit en què es va parlar, dins del context del cinema experimental, de expanded cinema, quan autors com Anthony McCall realitzaren un cinema que s’escapava de la pantalla. Les seves fotografies són sumes digitals de fotografies. A vegades escapen del quadrilàter, i no per caprici ornamental, i tenen un contorn irregular, amb línees rectes i corbes (els seus tres Diàlegs). En altres casos inclouen paisatges de 360 graus presentant l’horitzó normalment (com una línia recta) o bé com un cercle (entenent l’espai com una esfera i no d’acord amb els dos eixos vertical i horitzontal: així passa amb el paisatge urbà de Tarragona 2). A Martí Ribas li agrada jugar amb l’ambigüitat de la representació entre realista i manipulada. Menys interès tenen les seves escenificacions manieristes amb personatges. Galeria Contrast. Consell de Cent, 281. Fins el 6 de novembre.
Juan Bufill
La Vanguardia, 3 novembre 2007
Espacio esfera
Martí Ribas (Castellbisbal 1955) expone fotografías que denominaré expandidas en el mismo sentido que se habló, en el contexto del cine experimental, de expanded cinema, cuando autores como Anthony McCall realizaron un cine que se escapapaba de la pantalla. Sus fotos son sumas digitales de fotos. A veces escapan del cuadrilátero, y no por capricho ornamental, y tienen un contorno irregular, con líneas rectas y curvas (sus tres Diàlegs). En otros casos abarcan paisajes de 360 grados presentando el horizonte normalmente (como una línea recta) o bien como un circulo (comprendiendo el espacio como una esfera y no según dos ejes vertical y horizontal: así ocurre en el paisaje urbano de Tarragona 2). A Martí Ribas le gusta jugar con la ambigüedad de la representación, entre realista y manipulada. Menos interés tienen sus manieristas escenificaciones con personajes. Galeria Contrast. Consell de Cent, 281. Hasta el 6 de noviembre.
Juan Bufill
La Vanguardia, 3 Noviembre 2007
Spherical Space
Martí Ribas (Castellbisbal 1955) exhibits photographs that I would call “expanded”, in the same sense of the term as “expanded cinema” in the context of experimental film, when directors like Anthony McCall made films that escaped from the screen. His photos are the digital sum of photos. Sometimes, they escape from their quadrilateral frame, and not out of decorative whim, and they have an irregular shape, with straight and curved lines (his three Diàlegs, or Dialogues). In other cases, they comprise 360-degree scenes presenting the horizon in a normal manner (as a straight line) or even as a circle (understanding space as a sphere and not according to two vertical and horizontal axes: this is what is happening in the urban scene entitled Tarragona 2). Martí Ribas likes to play with the ambiguity of representation, somewhere between the realistic and the manipulated. Less interesting are his Manneristic scenes with figures. Contrast Gallery, Consell de Cent 281, Barcelona, until 6 November.
Juan Bufill
La Vanguardia, 3 November 2007