hacmor

Mirar diferent

A vegades, com en voler cridar l’atenció sobre les obres de Martí Ribas, la radicalitat ens ve imposada per la naturalitat estranya d’allò sobre què volem escriure. Llavors, val més no dir-ne gaires coses, d’allò, i recomanar-ho i prou. Fins i tot així, però, segur que, en no callar del tot, en malmetrem la poesia, d’allò. Poesia, hem dit? Més aviat, en Martí Ribas, metapoesia espacial, o poeànalisi de la percepció sinestèsica. Perquè ell fa que la nostra mirada escolti allò que ell ens fa despertar mentre degustem la remor tàctil de les apories de l’espai amb el temps incorporat. En efecte, aquest mag tan inspirat multiplica l’espai peltemps i el divideix per un altre espaitemps, l’inventat per ell per a les seves peces. Vistes aquestes a l’MX Espai, amb el temps han acabat sumant la M de metarrealisme intemporal a la X de l’espai bastit com a incògnita que ens interroga paradoxalment, i sensiblement, sobre com mirem i veiem i sobre com ho podríem percebre tot si no fos per la consolidació de la mirada tòpica, la qüestionada per Martí Ribas. La realitat que ell mostra podria haver estat nostra, diríeu que la recordaríem i tot si les convencions socials no ens l’haguessin alterat tant.

Carles Hac Mor
Avui. Dijous 3 de maig de 2007


Mirar diferente

A veces, como cuando se quiere llamar la atención sobre las obras de Martí Ribas, la radicalidad nos viene impuesta por la naturalidad extraña de aquello sobre lo que queremos escribir. En ese caso, más vale no hablar mucho, de aquello, recomendarlo, y basta. Pero incluso así, seguro que, al no callar por completo, estropearemos su poesía. ¿Poesía, hemos dicho? Más bien, en Martí Ribas, metapoesía espacial, o poeanálisis de la percepción sinestésica. Porque él hace que nuestra mirada escuche aquello que él nos hace despensar mientras degustamos el rumor táctil de las aporías del espacio con el tiempo incorporado. En efecto, este mago tan inspirado multiplica el espacio por el tiempo y lo divide por otro espacio tiempo, el inventado por él en sus piezas. Vistas éstas en MX Espai, con el tiempo han acabado sumando la M de metarealismo intemporal a la X del espacio construido como incógnita que nos interroga paradójicamente, y sensiblemente, sobre cómo miramos y vemos y sobre cómo lo podríamos percibir todo si no fuera por la consolidación de la mirada tópica,la cuestionada por Martí Ribas. La realidad que él muestra podría haber sido nuestra, incluso diríais que la recordaríamos si las convenciones sociales no nos la hubieran alterado tanto.

Carles Hac Mor
Avui. Jueves 3 de mayo de 2007
Traducido del catalán por Núria Garcia


Seeing Differently

At times, as when wanting to draw attention to the works of Martí Ribas, radicalism is imposed on us by the strange nature of what we want to write about. In that case, it is probably best not to say too much about it, but simply recommend it, and that is all. But even doing so, I am sure that by not keeping completely quiet, we will destroy his poetry. Did I say “poetry”? Rather, in Martí Ribas, spatial meta-poetry, or the poeanalysis of synesthesic perception. Because he makes our look listen to that which he makes us expend while we taste the tactile rumour of the aporias of space with time incorporated. In fact, this very inspired magician multiplies space by time and divides it by another space-time, the one invented by him in his pieces of work. Having seen these in MX Espai, they have over time ended up by adding the M of timeless metarealism to the X of space constructed as an unknown quantity that paradoxically, and sensitively, interrogates us about how we look and see and how we would be able to perceive everything if it were not for the consolidation of the clichéd look questioned by Martí Ribas. The reality he shows could have been ours; you could even say that we would be able to remember it if social conventions had not altered it so much for us.

Carles Hac Mor
Avui. Thursday, 3 May 2007
Translated by Peter Sotirakis